GLOSSARI

En aquesta secció presentem definicions de paraules que fem servir durant les reunions i tallers per tal de facilitar la comunicació entre persones amb perfils diferents.

Esteu invitats a contribuir a la tasca i a proposar d’incloure nous termes i aportar les relatives definicions, escrivint a plataforma.serpis@gmail.com

  • Actor: qualsevol persona, grup o organització que tingui un interès o alguna cosa en joc en relació amb una qüestió, tant pel fet de ser un afectat com si pot influir en el desenllaç; normalment es reserva l’expressió als grups i organitzacions organitzats i actius, fet que distingeix aquest concepte del de públic en general. En altres contextos es parla de “part interessada” (o “stakeholder”). Referència
  • Adaptació al canvi climàtic: acció adient per prevenir o minimitzar els danys potencials que poden causar les conseqüències del canvi climàtic, o que aprofiti les oportunitats que se’n desprenguin Referència
  • Aigua en alta: aigua obtinguda de la seva font i subministrada a una operadora de serveis d’aigua per al seu tractament i distribució als depòsits municipals. Es diu aigua en baixa, el servei de distribució als usuaris finals. Referència
  • Anàlisi multicriteri: eina de suport en situacions de presa de decisions complexes amb objectius múltiples i sovint oposats (per exemple, econòmics, ecològics i socials) valorats de manera diferent per diferents grups d’actors o responsables de prendre les decisions Referència1 Referència2
  • Aprenentatge mutu: procés d’aprenentatge viscut i compartit entre diversos actors i desenvolupat mitjançant interaccions directes; facilita la gestió adaptativa de l’aigua i inclou un intercanvi d’informació sobre les característiques tècniques de la gestió de conques fluvials, les constatacions científiques i els aspectes polítics, de manera que es pugui arribar a una interpretació compartida dels problemes i possibles solucions. Referència
  • Avaluació d’impacte: mètode per identificar l’impacte ambiental, social i econòmic d’una acció o projecte abans de prendre la decisió corresponent.
  • Barrera o oportunitat per a l’aplicació: elements derivats del context d’aplicació d’una acció que n’influencien el desenvolupament previst o ideal.
  • Bon estat (d’una massa d’aigua): condició en què la massa d’aigua té les característiques biològiques i químiques que s’espera que tingui en condicions sostenibles. Als països de la Unió Europea aquest concepte es basa en referències legislatives i de gestió específiques, que fixen criteris concrets que cal complir. Referència
  • Canvi climàtic: qualsevol canvi de clima a llarg termini, tant si és degut a processos naturals com si és resultat de l’activitat humana. Referència
  • Canvi global: els canvis de l’entorn natural a escala mundial que podrien alterar la capacitat de sustentar la vida a la Terra; s’hi inclou el canvi climàtic, però també altres factors crítics d’alteració mediambiental que hi poden interactuar, com ara els canvis d’ús del sòl, les tendències demogràfiques, les alteracions del cicle de l’aigua i els canvis en el funcionament dels ecosistemes Referència
  • Capacitat de càrrega: capacitat màxima de l’entorn natural d’una zona de proveir serveis de l’ecosistema que sustentin el desenvolupament de les activitats humanes (exemples de serveis de l’ecosistema serien l’aigua, el sòl fèrtil per als conreus, el creixement de la vegetació natural o una interacció sana entre espècies que controli les plagues i malalties). Superar la capacitat de càrrega d’un territori és alterar-ne la funcionalitat. Referència
  • Cobeneficis (com a criteri aplicat a les opcions de gestió): es considera que un conjunt d’opcions de gestió té cobeneficis si realitzar-los de manera combinada incrementa els beneficis totals relacionats amb l’impacte ambiental, en comparació amb la suma dels beneficis que s’obtindrien de la realització de cada opció per separat.Referència
  • Cocreació participativa: plantejament que integra totes les parts interessades en la totalitat del procés de disseny d’una acció, és a dir, en la definició del problema, la generació de solucions, l’avaluació de les solucions proposades i l’execució de les triades, per tal d’ajudar a què el resultat sigui eficaç i més acceptable. Referència
  • Conca fluvial: superfície terrestre a partir de la qual totes les aigües superficials acaben desembocant al mar en una única sortida (desembocadura, estuari o delta), passant per un seguit de rierols, rius i, en alguns casos, llacs Referència. És la unitat geogràfica i hidrològica natural utilitzada, per exemple, en la legislació europea per a la gestió unificada de cada conca de drenatge.
  • Directiva Marc de l’Aigua: Al final del 2000 la Comissió i el Parlament europeus van aprovar i publicar la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) transposada a l’ordenament jurídic estatal, el text refós de la Llei d’aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l’article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003). Referència
  • Districte de conca fluvial: zona terrestre i marítima constituïda per una o més conques fluvials veïnes amb les seves aigües subterrànies i litorals. Es correspon a la terminologia utilitzada a la Directiva Marc de l’Aigua com a “demarcació hidrogràfica”. Referència
  • Enfocament des de la base: manera d’actuar que implica la participació dels actors socials en la presa de decisions sobre les prioritats i accions que cal dur a terme en el seu àmbit d’interès; es pot combinar o pot interactuar amb enfocaments des de la cúpula que parteixin d’autoritats nacionals o autonòmiques  Referència.
  • Escassedat d’aigua: insuficiència de recursos hídrics disponibles o salubres per fer front a les necessitats hídriques d’una regió; pot passar per l’estrès hídric, les carències o dèficits d’aigua o les crisis hídriques degudes al canvi climàtic, a l’augment de la contaminació o a l’augment de la demanda o de la sobreutilització humana de l’aigua Referència.
  • Escenari de canvi climàtic: la diferència entre un escenari climàtic (és a dir, una representació plausible i sovint simplificada d’un clima futur) i el clima actual Referència.
  • Espai fluvial: zona que abasta el curs principal del riu, els marges i les zones riberenques fins als límits de l’àrea inundable. La zonificació dels espais fluvials ve determinada per la normativa sobre el domini públic hidràulicReferència
  • Espècies al·lòctones (invasores): plantes, animals, patògens i altres organismes que no són autòctons d’un ecosistema determinat i que poden causar-hi danys econòmics o ambientals o perjudicar-hi la salut humana. Referència
  • Factibilitat (com a criteri aplicat a les opcions de gestió): es considera factible una opció si no hi ha obstacles físics, tècnics, reguladors o organitzatius, o si aquests obstacles es poden superar fàcilment a l’hora d’aplicar l’opció. Referència
  • Flexibilitat (com a criteri aplicat a les opcions de gestió): es considera que una opció és flexible quan es pot ajustar, complementar o invertir si a la pràctica resulta insuficient o inadequada. Referència
  • Gestió adaptativa: un enfocament per reduir la incertesa ecològica i augmentar la resiliència que destaca la necessitat d’ajustar a intervals regulars els règims de gestió segons l’impacte i l’eficàcia que se’n desprenguin, en un procés fonamentat en la cocreació participativa (vegeu més amunt). Referencia
  • Gestió de sediments: actuacions organitzades i coordinades per tal de reduir l’impacte de les activitats humanes o dels canvis naturals pel que fa a la quantitat o la qualitat dels materials sòlids transportats o dipositats per l’aigua del riu. Referència
  • Gestió Integrada de les Zones Costaneres: un model de gestió que consdiera els aspectes ecológics, socials i econòmics de les zones costaneres, inclouent també aspectes erlacionats a la gestió del territori que impacten la salut dels sistemes litorals.  Impulsat des del Pla d’Acció per la Mediterrènea de les Nacions Unides, el protocol relatiu a l’implementació d’aquest enfoc va entrar en vigor a Espanya al 2011. Referència
  • Governança: la manera en què es produeixen, sostenen, regulen i duen a terme les regles, normes i accions; el concepte es refereix als processos d’interacció i presa de decisions entre els actors implicats en un problema col·lectiu i que porten a la creació, el reforçament o la reproducció de les normes i institucions socials Referència.
  • Itinerari d’adaptació: una seqüència d’accions prioritzades a curt, mig o llarg termini per tal d’assolir un conjunt d’objectius prèviament determinats Referència.
  • Mapa cognitiu: eina que proporciona una representació visual dels coneixements o les percepcions que es tenen sobre un sistema determinat; es pot transformar en models matemàtics senzills que permeten fer simulacions i calcular desenllaços de diversos escenaris possibles, per tal de facilitar l’exploració i el debat sobre temes complexos Referència
  • Marc de polítiques: conjunt ampli de lleis, reglaments o procediments establerts que estructuren les activitats polítiques, socials, culturals o econòmiques d’una societat; aquestes polítiques formen un entreteixit interactiu i d’aquesta manera incideixen en el funcionament de les polítiques existents així com en la seva esmena i la formulació de noves polítiques.
  • Mosaic d’usos del sòl: àrea geogràfica espacialment heterogènia caracteritzada per clapes o ecosistemes diversos que interactuen, i que van des de sistemes terrestres o aquàtics relativament naturals, com ara boscos, prats, llacs, o altres, fins a entorns dominats per l’ésser humà, inclosos els entorns urbans i agrícoles.
  • Opció de gestió: propostes de mesures o actuacions; poden ser solucions basades en la natura (que milloren la regulació natural de les funcions de l’ecosistema), plantejaments tous (que incideixen en la normativa i les normes de gestió o de polítiques) o uns plantejaments tècnics (desenvolupats mitjançant l’enginyeria). Referència
  • Participació ciutadana: un procés en què la societat intervé, voluntàriament o obligatòriament, i tant si la intervenció és en grup com individual, per tal d’influir en una decisió que afectarà la pròpia comunitat; el procés pot donar-se en un marc institucional i el poden organitzar tant els membres de la societat civil com els organismes encarregats de definir les polítiques Referència.
  • Pla d’adaptació de conca: pla de gestió amb un conjunt d’opcions específiques per a una conca determinada que pretenen millorar-ne la resiliència dels recursos hídrics així com la resiliència de la societat davant del canvi global. Inclouen una anàlisi de l’execució de les opcions al llarg del temps i presenten un conjunt d’altres aspectes vinculats a les opcions, com ara les oportunitats d’aplicació i els cobeneficis entre paquets d’opcions. Referència
  • Pla de gestió de conca: document que inclou els objectius formulats per a una demarcació hidrogràfica determinada i el programa d’accions que cal dur a terme per assolir-los; l’objectiu és protegir, millorar i utilitzar de manera sostenible el medi aquàtic, i la formulació del pla és una exigència de la Directiva Marc de l’Aigua de la UE, on s’anomena “pla hidrològic” (“plan hidrológico”), però a el document corresponent a les 17 conques internes de Catalunya s’anomena “Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya” (PGDCFC). Referència
  • Pressió: factors antropogènics que indueixen canvis (impactes) mediambientals; entre altres, l’alliberament de substàncies (emissions) o d’agents físics o biològics, l’ús de recursos i l’ús del sòl per a activitats humanes. Referència
  • Règim de cabals ecològics: quantitat d’aigua que necessita l’ecosistema del riu per sustentar-ne la funció natural. Als països de la Unió Europea aquest concepte es basa en referències legislatives i de gestió específiques que estipulen que el règim de cabals ecològics d’un riu n’ha de garantir el bon estat (vegeu més amunt). Referència
  • Repte: acció o fenomen que per la seva naturalesa o caràcter constitueix una crida a fer un esforç especial. Els plans de gestió adaptativa estan centrats en els reptes relacionats amb els impactes del canvi global a un determinat territori, tant en el moment actual com en anys futurs.
  • Resiliència: capacitat d’un sistema social o ecològic d’absorbir alteracions tot mantenint la mateixa estructura bàsica i l’essencial del seu funcionament, la capacitat d’autoorganització i la capacitat d’adaptar-se a les tensions i al canvi. Referència
  • Robustesa (com a criteri aplicat a les opcions de gestió): es considera que una opció és robusta davant les incerteses si manté la seva eficàcia en diferents escenaris climatològics i de desenvolupament socioeconòmic. Referència
  • Sistema socioecològic: la combinació d’una unitat “biogeofísica” i els corresponents actors socials i institucionals; delimitat per límits espacials o funcionals que engloben ecosistemes específics i el context dels seus problemes. Referència
  • Transferència de coneixements: procés d’interacció entre els investigadors i l’administració, o entre la comunitat i els responsables de prendre les decisions, per tal d’adquirir, aplicar i fer accessible el coneixements necessaris per desenvolupar i enriquir iniciatives basades en dades científiques que millorin el benestar humà, material, social o ambiental Referència.